Absència de gent, reialme de silenci

Porta. Obertura feta expressament a la paret o mur d'una construcció perquè serveixi de pas per a entrar-hi i sortir-ne.

Finestra. Obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora.
Balcó. Plataforma més o menys ampla que surt d'una paret, està limitada per una balustrada o barana i comunica amb l'interior de l'edifici per una o algunes obertures que arriben fins a nivell de la mateixa plataforma.

Mes enllà de la definició hi ha la vida, l'evolució que el pas dels anys i generacions de famílies han impregnat l'habitatge. L'espai físic on s’ha construït una vida.

L’evolució en el pas dels anys i a voltes l’abandó ho transforma en silenci.


L'inici d'aquesta col·lecció fou el treball presentat a: "Expo Mirades Ier Festival de Fotografia - Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí".

VI Concurs de Fotografia Festes del Tura Can 60 - 2008

Primer premi Festes de Nit

Anar de bolit

Amunt i avall

Un que vol l'altre que demana.

Que arribo massa aviat o que faig tard.

..."ho sento, no ho havia anotat a l'agenda ..."

La terra dona una volta sencera cada 24 hores i això no ho podem evitar.

Dilluns, dimarts ... dissabte i diumenge i van passant els dies, les setmanes, els anys.

Criant les nostres neures i maldecaps ...

Amb la satisfació de veure'ns créixer ...

Terapia d'escriure ?

Preocupacions, cabòries, núvols foscos al damunt nostre amenaçant turmenta ... anem acumulant tensions que ens generen dificultats per suportar eficientment el nostre dia a dia. Les persones tenen un límit, cadascú te el seu alguns mes llarg i d'altres mes curt.



La solitud, la manca d'amics de debò (d'aquells amb qui de veritat pots buidar el pap), la vergonya del que diran, un mal entès concepte d'estatus social ..... tot plegat afavoreix que anem omplint les nostres reserves i si no trobem sistema de buidar, finalment acabarem rebentant el dipòsit.

Escriure-ho: les nostres cabòries, els nostres pensaments, pot ser un bon remei.

- A vegades fa pensar que pots estar fent una edició d'un diari mes "típic de l'adolescència" que altre cosa.
- A vegades tant sols per l'exercici que representa el posar ordre a les pròpies idees ja n'hi ha prou.

Cal rellegir el que un ha escrit, per corregir, però sobretot per la reflexió mes serena. No tot el que s'escriu te per finalitat ser llegit.

- A vegades no supera la pròpia critica i ho llançarem directe a la paperera.
- A vegades sols cal s'escrigui ja que sols ha de ser llegit per qui ho ha escrit.
- A vegades ho guardarem no sabem ben be perquè.
- A vegades fins hi tot ho publicarem en algun entorn ... Un blog per exemple ?

Gestionar el canvi

Créixer, fer-ser gran, evolucionar, avançar.... i com gestionar-ho tot plegat?

Cal ser-ne conscient, saber que estem en constant canvi i malament si no es així, voldria dir que no hi ha vida.

"Si una cosa funciona, no la toquis" No ens equivoquem, cal estar atents, observant els moviments, l'evolució ...

Tot està en constant canvi i quant te'n adones allò que anava be ha deixat de fer-ho tal com cal.

Conèixer els canvis, acceptar-los, assumir-los i posicionar-se adequadament per a que ens afectin positivament.

- Gestionar el canvis
- Gestionar les amenaces
- Gestionar l'adversitat
- Gestionar la incertesa

Tot forma part d'un mateix paquet. Esperem saber-ho fer !!!!

El treball dignifica?

Dies enrrera l'Antoni Bassas i l'Adolf Beltran reflexionaven i preguntaven: El treball dignifica?

Tots tenim la nostra experiència personal al respecte.
L'escolta d'algunes de les opinions, cites i reflexions que s'hi varen abocar em suggereix escriure-les.

- Pobre d’aquell que es confongui amb la seva professió.
- Pobre de qui visqui per treballar en comptes de treballar per viure.
- El treball es el refugi del qui no te res a fer.
- Quina dignitat hi ha en treballar 10 hores al dia per 1000 € ?
- Treball digne: horari digne un sou digne i que et sentis be amb el que fas.
- Treball a mig camí sofriment o alliberament.

Temps de flors

Bus 15, gent badant, carrers plens, de gent: de flors, de paraigües ...
Desacceleració econòmica ?
Qualsevol excusa es bon motiu de dedicar-nos un dia ... en parella, amics, família, viatge organitzat ...

Algunes fotos

Envia'm un mail

Han canviat les formes, ha canviat el mitjà però el que no han canviat son les ganes i la necessitat de comunicar-se.

Avui, però, demanem immediatesa. Agafar un paper, escriure, posar en un sobre, franquejar i dur-ho a correus ... el repartiment i l'espera de la resposta. Tot ha quedat reduït a la mínima expressió.

Immediatesa en la comunicació i sobretot en la resposta.

Professionalment i en la vida privada.

Adolescents, joves i adults ...Estiguem on estiguem, sigui quin sigui el fus horari ... tenim l'oportunitat de escriure i comunicar-nos. Mèxic, Londres, Madrid o Girona, tant se val ... les distàncies s'han reduït i sols hi han les ganes i oportunitat de comunicar-nos.

Mail, sms, messenger ... no hi ha excusa, som animals socials.

Etiquetar

Etiquetar: Sintetitzar-ho tot en una paraula.

Perquè aquesta costum de cercar que amb una paraula de significat consensuat hàgim de definir-ho tot ?

Hi han coses que son complexes i que no s'ajusten a la simplicitat d'una sola paraula. Cal llavors un petit esforç i posar-ne unes quantes: una al costat de l'altre que s'ajustin a allò que volem explicar, sigui material, físic, químic o afecti als sentiments.

Fora hi ha vida intel·ligent.

Tenim la pobre costum de considerar que el mon finalitza on s'acaba el nostre entorn. Fins tot hom considerava que el mon era pla i que darrera el desconegut no hi havia res.

Però mes enllà hi ha vida intel·ligent !!!!

Mes enllà de que ?
Mes enllà d'una feina ...
Mes enllà d'un entorn d'amics, coneguts ...
Mes enllà d'una ciutat ...

Mes enllà d'una vida rutinària ...