Temps enrere vaig començar a escriure reflexions en un blog personal, allò de pensar en veu alta. Amb el temps i per la meva afició a la fotografia s'ha anat transformant en un espai on comparteixo els meus treballs fotogràfics.

dissabte, 6 d’abril del 2013

Don't let them kill us



Un mar blanc ...

El juliol del 1995 es varen assassinar prop de 8.000 persones d'ètnia bòsnia a la regió de Srebrenica, un dels darrers episodis de la Guerra de Bòsnia.

Avui a Potočari, hi ha situat el Memorial del genocidi de Srebrenica i el cementiri amb milers de tombes de persones que hi foren assassinades. on cada 11 de juliol s'hi celebra un acte de record i on s'hi enterren les moltes que encara queden per identificar.

Silenci, respecte i memòria per a que fets així no es repeteixin.


Dius que el riu
troba el camí fins al mar
i com el riu
tu vindràs a mi
més enllà de les fronteres
i les terres amb set
dius que com el riu
l'amor vindrà

de U2 & Pavarotti - Miss Sarajevo

Horitzó de dolor

En memòria


10 comentaris:

  1. Potser ja estaràs un pèl fart de sentir-ho però: quin gran treball, Jordi!Enhorabona!Enquadrar per copsar la complexitat que s'amaga al darrere del dolor. Enhorabona!

    Davínia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Davínia.

      Sempre agrada que et diguin que el teu treball agrada.
      No estava gaire satisfet de la entrada que acompanya a les imatges i tot escoltant Miss Sarajevo que has compartit en el face m'ha suggerit incloure'l, així doncs aquesta entrada també és una mica teva !!!!

      Elimina
  2. Unes imatges impressionants a banda de la càrrega històrica i sentimental que comporten. Que ningú pugui oblidar mai el que va passar.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben veritat: que ningú oblidi, malgrat que sembla difícil.

      Elimina
  3. Uf,Impresionen aquestes imatges,Jordi! No dire gaire cosa mes perque les imatges parlen per si soles, pero estic d'acord amb tot el que ha dit en Josep. Bona feina!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Impressionant. Suposo que o la càmera et devia tremolar, i a només pocs Km de casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot després de veure el documental de la fundació.

      Elimina
  5. Testimoni de la locura humana. Ens cansem de dir, en memoria d'uns fets perqué no es tornin a repetir, fins el proper cementiri en el que posarem les mateixes paraules, i així una vegada darrera d'altre. Fins quan?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó Ramon. De fet escrivint la entrada en el blog va ser la reflexió que hem va venir present: fins quant la propera? No n'aprendrem mai?

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...